ÚLTIMES NOTÍCIES

‘Madrilona’ nos afona

L’HO / ROGLE.- ¿Qué nos passa als valencians? Es una pregunta que sol oir-se a sovint fent relacio a la nostra actitut colectiva com a poble davant els continus desprecis a la nostra llengua i identitat o l’injust espoli economic que patim.

Uns atres pobles, en circumstancies similars, reaccionen i s’unixen en la defensa dels seus interessos. Ahi estan catalans i vascs, o, en l’ambit internacional, escocesos o flamencs, entre molts atres. ¿Per qué el poble valencià no actua de manera similar? Vejam-ho.

Per un costat estan els qui no entenen que continuem “ofrenant glories a Espanya” tenint en conte el tracte que rebem, i hem rebut a lo llarc dels ultims segles fora quin fora el model d’Estat o el govern establit en Madrit. Des de la Guerra de Successio, la pressio ha segut constant per a provincianisar-nos, per a que assumim que no som mes que una provincia espanyola i que la nostra espanyolitat s’imponga a la nostra valenciania, reduida a un sentiment folkloric. L’evidencia d’este fet, aixina com, des del punt de vista purament economic, la de que la nostra generosa i lleal aportacio no se veu, no ya recompensada, sino ni tan sols agraida, fa que molts se desesperen davant d’una societat desnaturalisada que no reacciona.

Per un atre costat estan els qui no entenen que hi haja qui se dedique a “ofrenar glories a Catalunya” tenint en conte l’actitut que, des del nacionalisme catala, es manté cap als valencians. En Catalunya duen un sigle llarc utilisant la seua influencia politica i el seu potencial economic per a immiscuir-se en assunts interns valencians. La llengua que parlem en Valencia l’hem de decidir els valencians, i els catalans haurien de respectar-ho sense interferir en forma de subvencions, patrocini a quintacolumnistes o repetidors illegals de televisio. Porten invertits millons i millons d’euros en destruir la nostra llengua i la nostra personalitat i en difondre internacionalment l’idea de que Valencia es poc mes que una colonia catalana.

L’evidencia de tot aço fa que molts s’exasperen al vore que el poble valencià, indiferent, se deixa fer sense rebelar-se.

I lo habitual es que els qui astralegen contra Espanya justifiquen totes i cada una de les agressions catalanes com una colaboracio dels nostres germans de lluita, que volen ajudar-nos en la nostra resistencia front al poder central, ya que els valencians som poca cosa per a acometre tal empresa, de manera que duen gastada una fotracada de millons per “amor fraternal”, aixina de desprenguts son; i si en algun tema pareix que se’n passen de la ralla, no hem de fer cas, son exageracions, veem “fantasmes”. I la culpa de tot la te Espanya, per mentir i intoxicar en contra de Catalunya.

Per la seua banda, els qui detesten el pancatalanisme justifiquen l’infrafinançacio i demes agressions economiques dels governs centrals, no com un fet sostingut, constatable a lo llarc del temps, sino com un efecte de les circumstancies politiques, una qüestio puntual que se solucionarà en bona voluntat; lo mateix argumenten quan nos impedixen recuperar el Dret Civil Valencià. I quan el rei Felip nos insulta saludant-nos en un “bona tarda”, es culpa dels seus assessors, perque el rei mes preparat de l’Historia no s’entera de lo que passa en el seu païs. En tot cas, la culpa de tot la te Catalunya, per enganyar a tot lo mon i pressionar a Madrit en la nostra contra.

I aci tenim lo que fa especial el cas valencià: que mentres en uns atres llocs tenen un sol enemic, nosatres ne tenim dos.

Si volem alguna comparacio, hauriem de pensar, per eixemple, en les tribus indies de l’est de Nortamerica, els famosos mohicans, hurons i companyia. No tenien un sol enemic, ne tenien dos: anglesos i francesos. Per a fer front als francesos, alguns s’aliaven en els anglesos, i viceversa. Al final, anglesos i francesos ¿quin interes tenien en ajudar als indis? ¿I quin ha acabat sent el desti d’estos?

Aci, com alli, alguns demanen aliar-se en els catalans per a fer front a “Espanya”, i els atres volen que intensifiquem la nostra espanyolitat per a fer front a “Catalunya”. Es la forma que tenen de restar elements al valencianisme per a evitar que se transforme en un autentic moviment reivindicatiu nacional, que no ofrene res a ningu, cosa que a cap dels dos els interessa.

I aço no es lo pijor. Lo pijor es que, en realitat, els centres de poder que constituixen Madrit i Barcelona, a pesar de rivalisar en tot, hi ha una cosa en la que se posen d’acort sempre: quan se tracta de afonar als valencians. Per aixo pactaren tan facilment la creacio de la AVL i per aixo un partit tan espanyoliste com el PP ha fomentat la catalanisacio, perque sap que aixo nos desunix i nos debilita; d’igual manera, el fet de que la pressio catalanisadora en les escoles espente als parlants al castella no preocupa als catalans, perque lo important es que la societat valenciana es polarise. En lo que si s’han posat d’acort es en negar-nos l’aigua del Ebre, i en llevar-nos les grans entitats financeres per a acabar repartint-se-les. I han pogut fer-ho tan facilment perque abans ya s’havien ocupat de dividir-nos i debilitar-nos com a poble.

No es Madrit, no es Barcelona, es Madrilona, els dos a l’hora, els que colaboren, i no pararan fins a que els valencians acabem com els mohicans, com un recòrt en l’Historia.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: