ÚLTIMES NOTÍCIES

Goerlich, l’urbaniste de la ciutat de Valencia

MªA.M.C | L’arquitecte Francesc Xavier Goerlich Lleó, d’arrels centreeuropees (fill del Consul de l’Imperi Austrohungar en Valencia), naixque en 1886 en Valencia, ciutat en la que va morir a l’edat de 86 anys. Es considerat un dels principals representants del casticisme valencià i fon un dels arquitectes mes determinants en la formacio del perfil arquitectonic del Cap i Casal, ya que la seua trayectoria professional estigue lligada principalment al seu Ajuntament.

El jove Goerlich acabà els seus estudis d’arquitectura en l’any 1914, una formacio que va rebre fora de Valencia. Els primers deu anys eixerci la seua professio en l’ambit privat, entre Valencia, Osca i les Illes Balears, fins que es va incorporar a l’ambit public al ser nomenat arquitecte del Ministeri d’Instruccio Publica i Belles Arts. En esta primera ocupacio oficial tingue oportunitat de realisar intervencions en diferents edificis de l’ambit educatiu, per les quals se li van reconeixer moltes qualitats tals com la rigorositat, bona organisacio i una gran capacitat de treball, motiu pel qual van ser molts els treballs que se li encomanaren.

Accedi a l’Administracio local com a arquitecte municipal de districte, promocionant despuix al carrec de Arquitecte major, lloc que va ocupar a partir de l’any 1931, durant la II Republica, continuant en ell al finalisar la Guerra Civil.

Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reformes urbanes del centre historic, entre unes atres, l’apertura de l’Avinguda del Baro de Carcer (Av. de l’Oest), el traçat de la Plaça de la Reina, prolongacio del Carrer Sant Vicent, etc.

Adscrit a l’estetica constructiva eclectica, entre academica i historicista, portà a terme el canvi de fisonomia de l’actual Plaça de l’Ajuntament, construint en el seu centre, davant de l’edifici consistorial, un mercat de flors subterraneu, conegut popularment com la “Tortada de Goerlich”, que desapareixeria en futures reestructuracions.

A lo llarc de la seua vida professional realisa moltes intervencions en edificis historics i tambe en diferents zones de la ciutat, com ara el campanar i la frontera de l’Iglesia de Sant Agusti, el campanar de l’Iglesia de Santa Monica, Passeig de l’Albereda, obres de restauracio en el Museu de Belles Arts, en l’Universitat de Valencia, remodelacio del Barri de Peixcadors, etc.

Gran Vía Marqués del Turia 70, Casa Barona Noviembre de 1915

Gran Vía Marqués del Turia 70, Casa Barona Noviembre de 1915

Tambe construi edificis emblematics, com l’edifici Barona, el Roig-Vives o el Palauet Burgos, entre molts atres.

Ell fon el promotor d’un nou urbanisme en el centre historic, substituint les cases de dos o tres plantes per edificis d’inspiracio vertical de huit, nou o mes altures. En la seua epoca se’l considerava l’arquitecte de moda, puix sabè plasmar el gust del client en l’estil de l’edifici; alternant entre neogotic, exotic, moderniste, etc. Tingue defensors del seu treball, i en alguns casos tambe detractors.

El seu treball i la seua popularitat feu que ocupara la presidencia o be la direccio de diferents institucions artistiques, academiques i culturals. Sería membre de les reals academies de Belles Arts de Valencia, de Madrit, de Sevilla, de Toledo, de Malaga, etc. Tambe fon director del Centre de Cultura Valenciana (RACV).

En 1962, el 11 de juliol, el Museu de Belles Arts Sant Pio V inaugurà quatre noves sales en una magnifica coleccio de pintures donada per l’arquitecte i la seua dona Trinitat Miquel, bona part de la qual era herencia de la dona. Generosa contribucio que com a valencians els honra i que dotà als fondos museïstics de 130 noves obres, entre pintures i escultures, de les quals destaquen, per ser les preferides de Goerlich, un “Sant Antoni” de Murillo, el famos “Sant Vicent” de Jeroni d’Espinosa i un “Sant Pere” atribuit a l’escola de Ribera. Ya anteriorment havien fet al museu el regal d’un retaule.

Goerlich, que havia construit en la ciutat de Valencia notables obres publiques i privades, no deixava d’insistir en la necessitat de difondre el coneiximent i la formacio cultural entre els ciutadans.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: