ÚLTIMES NOTÍCIES

Valencianisme i valencianitat. Una constant en Gandia

L’HO / Javier Navarro.- La Safor és una comarca importantíssima per a l’història i cultura del Regne de Valéncia, esta afirmació es corrobora ràpidament en el simple eixemple de parlar d’Ausias March natural de Beniarjó, sense cap dubte el millor poeta valencià a lo llarc de la nostra existència com a poble i home clau en el Sigle d’Or valencià.

La Safor sempre ha segut ademés d’un pilar fonamental en la nostra història, un bastió per al moviment valencianiste i encara ho seguix sent. En Gandia, capital de la comarca, la plataforma Pro-Estatut Valencià en l’any 1933, va decidir realisar el seu tercer acte demostrant aixina, la valencianía que es respirava i que encara per sòrt es manté.

El 19 de Febrer de 1933, la Plataforma Pro-Estatut Valencià va realisar un mítin en un teatre, concretament en el Teatro Serrano que va ser construït a principis del sigle XX baix el nom de Teatro Circo i que en 1913 va passar a denominar-se Serrano i aixina es conserva fins a l’actualitat. El recint es va quedar chicotet per a albergar a la gran cantitat de valencians que varen acodir de tots els racons del Regne, en tren, autobús i en coche.

El teatro presentava un gran ambient de germanor, la Banda de Musical de Valéncia tocava compassos de música valenciana mentres els assistents varen prendre els seus assents i el public recibí en una gran ovació a la nostra Real Senyera, que presidí el mítin en tot moment des de l’escenari.

A l’acte varen assistir grans personalitats de l’época com Miquel Duran Tortajada en representació de Lo Rat Penat, el president de la Diputació de Valéncia don Juan Carlot, Sigfrido Blasco (fill menor de Vicente Blasco Ibáñez), els alcaldes de Gandia i Valéncia, els senyors Palmer i Lambies, respectivament, entre molts atres.

L’acte fon molt reivindicatiu, en aquella época en la que els valencians començàvem a eixir al carrer a defendre els nostres símbols com a poble i la nostra llibertat, pero entre els parlaments va destacar el de Juan Estevan Mínguez, alcalde de Villar del Arzobispo, que va acodir en representació dels pobles de parla castellana de la província de Valéncia i que va terminar el discurs segons documenta la prensa de l’época, en el lema: “Vixca Valensia Lliure” i “Res més”, eslògan curiosament utilisat en l’actualitat per el nacionalisme valencià.

El mítin terminà en l’interpretació de l’Himne Regional i posteriorment el Nacional, pero tantes eren les ganes que tenia la gent de que aquella festa reivindicativa no terminarà, que de forma improvisada i tots darrere de la Real Senyera, organisaren una manifestació que recorregué els carrers de Gandia fins a aplegar a l’Ajuntament, lloc ahon la gent va començar a dissoldre’s.

Molts anys han passat ya d’esta efemèrides, pero la Safor seguix tenint ben arraïlat el sentiment valencianiste i estic segur de que els saforencs nos tornaran a regalar dies tan maravellosos com aquell.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: