ÚLTIMES NOTÍCIES

CIFESA, el ‘Hollywood’ valencià

Juli Moreno | En la decada dels anys 30, concretament en 1932, es fundava en Valencia CIFESA, la que es coneixeria mes tart com “La antorcha de los éxitos”. Fon la familia Trenor -atenent a les investigacions mes documentades- la que feu realitat la Compañia Industrial de Film Español S. A., encara que sería la familia Casanova, que tenía negocis d’oli –Industrias Aceiteras Casanova-, la que pronte adquiriria el control de la dita companyia i la faria seua. L’empresari Manuel Casanova, al front de la familia, i mes concretamente el seu fill Vicente Casanova, portarien a elevats cims la que sería la primera gran productora cinematografica a nivell de tot l’Estat espanyol.

L’investigador mes autorisat al respecte, Felix Fanés, autor d’una tesis doctoral sobre Cifesa i de la publicacio Cifesa, la antorcha de los éxitos (1982), distinguix fins a tres etapes en la trayectoria de la Companyia: una inicial, que coincidiria en la II Republica, una segona, que cobriria l’etapa de la Guerra Civil, i per ultim la que abarcaria des dels anys 1939/1940 fins a que tancà les portes en 1964.

cifesa2La primera etapa es de creiximent i expansio. Cifesa conseguiria l’exclusivitat per a la distribucio de les produccions de la Columbia Picturesen tot l’Estat, i començava alhora la produccio propia, obtenint el seuprimer gran exit en 1934 en la pelicula La hermana San Sulpicio, dirigida per Florián Rey i protagonisada per Imperio Argentina, la qual, per cert, se rodà en el Balneari de Cofrents, propietat tambe de la familia Casanova. Seguirà el model de Hollywood, en una plantilla propia, que donava estabilitat a la productora, i aplicant un model capitaliste, de negoci, al cine, lo que la convertiria en la major productora del moment, situacio esta que s’allargaria durant la Guerra Civil, epoca en que es centrà en la realisacio de produccions propagandistiques com ara el “Noticiero Cifesa”, del que es produiren nomes tres filmacions, de 10 minuts cadascuna d’elles, i en les que, entre unes atres coses, es donava noticia de les activitats del Govern republicà instalat en la capital valenciana.

Durant l’epoca del conflicte poc es va filmar, i es contà en la produccio que ya posseïa i en adquisicions de cine produit en uns atres països, especialmente en Italia.

Finalisada la guerra comença una nova etapa. Si be la seu central de Cifesa continuà en Valencia, l’activitat comercial i la produccio es realisà en la seu de Madrit, a on realment operava, i, en una primera etapa, es centrà en la filmacio de documentals i propaganda, i tambe en la produccio de pelicules que enllaçaven en l’epoca anterior. Entre els anys 40 i 50 conegue un periodo d’esplendor, en el que s’emmarca alguna breu crisis (1945-1947), atribuida per la Companyia a causes externes (restriccions energetiques i de materials, provocades en part per la II Guerra Mundial), pero que l’autor citat minimisa, puix considera que ne foren unes atres les que realment afectaren de ple a Cifesa: el regim no la recolzà, a pesar de les bones relacions personals de Vicente Casanova en personages influents, de primera llinea i de gran pes, en el nou estatus; l’irrupcio en el mercat d’unes atres companyies i, inclus, la mala gestio. Ademes Cifesa fon inclosa en les llistes negres pels aliats, i per tant vetada, per la seua participacio en el rodage de films en Berlin o per la distribucio de produccio alemana o italiana feta durant l’epoca nazi o fascista, encara que es tractara de films (comedies o musicals) sense carrega ideologica.

Afluencia de public en el stand de la productora cinematografica CIFESA en l'edicio de la Fira Mostrari de Valencia de 1944

Afluencia de public en el stand de la productora cinematografica CIFESA en l’edicio de la Fira Mostrari de Valencia de 1944

Pero eixe esplendor que va viure, si exceptuem el parentesis indicat, en part es deu a la conjuntura favorable dels anys 40 respecte de l’industria cinematografica espanyola que ve determinada per tota una serie de mides, dictades pel regim, per a promocionar la filmografia propia, com foren la creacio d’un credit sindical o la dotacio de premis a la calitat, tot lo qual motivaria l’ampliacio del negoci en la construccio de nous estudis, que posaria a l’abast d’unes atres productores, generant aixina nous capitals per a finançar-se.

Un nou impuls i reflotament de Cifesa comença en 1947, el qual es vora lligat a la produccio de menys pelicules i a l’aposta per les superproduccions en una tematica molt definida: el nomenat cine historic. Sera a partir de 1952 quan de nou entre en una crisis; ya no era l’unica gran productora, li havia eixit una gran competidora, Suevia Films, de Cesáreo González. Esta i unes atres causes serien l’orige del decliu de Cifesa i de la seua desaparicio en 1964, precipitada per una punyalada del regim, puix la companyia, davant una presunta lliberalisacio de la censura, i contant en algunes garanties, es decidi a importar i distribuir la Dolce Vita de Fellini, per a lo qual feu una gran inversio. Quan es disponia a la seua distribucio i exhibicio la censura la prohibi lo que provocà la ruïna de Cifesa.

Cifesa fon la gran productora cinematografica valenciana i espanyola –tambe distribuidora- durant varies decades, que triumfà durant la Republica i tambe durant el regim del general Franco -en este periodo en manco recolzament del que es podria pensar-. L’ideologia de la productora estigue present en les pelicules que realisà i estigue marcada pel conservadurisme i per una profunda conviccio religiosa catolica dels seus propietaris –vinculats a la Dreta Regional Valenciana de Lluïs Lucia-, com tambe per un espanyolisme que compaginava en un cert valencianisme, un sentiment un tant debil pero present, encara que no es va traduir en la tematica de cap pelicula, be perque els arguments teatrals o dramatics valencians d’aquells moments es consideraren massa localistes, be tambe perque les grans noveles de l’univeral Blasco Ibañez, en arguments que podien haver segut font d’inspiracio per a bons guions cinematografics –com ho serien per a la cinematografica americana-, no es consideraren per discrepancies ideologiques; pero es cert que Cifesa presentava cada una de les seues produccions en l’image de la marca -el Micalet estilisat- i al so dels primers compassos de l’Himne Regional. Per una atra banda tingue una vida molt activa patrocinant, especialment en Valencia, concursos, activitats festives relacionades en le falles o en els milacres de St. Vicent, certamens musicals, castells de focs artificals, etc. que a mes eren una manera de promocio per a la mateixa Companyia.

Cifesa produi varios documentals i unes 73 pelicules, algunes en coproduccio, destacant tituls exitosos com: La Hermana San Sulpicio, Nobleza baturra, La Verbena de la Paloma, Morena Clara, La Dolores, Alma de Dios, El difunto es un vivo, Malvaloca, Vidas cruzadas, Eloisa está debajo de un almendro, El clavo, Don Quijote de la Mancha, La princesa de los Ursinos, Locura de amor, Agustina de Aragón, La leona de Castilla o Alba de América, entre atres.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: