ÚLTIMES NOTÍCIES

Gayano Lluch, els Furs i l’idioma valencià

L’HO / Javier Navarro.- Molt s’ha escrit sobre els Furs de Valéncia i moltes edicions s’han publicat, ya que ha segut una obra clau en l’història, per a entendre el funcionament del Regne de Valéncia i la nostra identitat com a poble.

El valencià Rafael Gayano Lluch fon un dels que han escrit sobre els nostres Furs, sorprenent, ya que el senyor Gayano s’havia dedicat en la seua totalitat a escriure obres teatrals, de les quals va escriure més de cent. També va jugar un paper important en els semanaris valencians, sent fundador de “El Motiló”, director de “Teatro Valensiá” i colaborador de “Pensat i Fet”, “La Traca”, “La Troná”, “El Faller” entre uns atres.

Mai va escriure sobre les lleis valencianes hasta l’any 1930 que a través de “Publicacions d’Argiu Valenciá” i en diversos números va publicar “Els Furs de Valéncia” a un preu de 50 cèntims cada fascícul.

Esta edició destaca per la seua defensa férrea de la llengua valenciana i la denúncia del catalanisme que intentava aniquilar ya, la singularitat del nostre idioma. Un eixemple de lo que comente ho trobem en el Nº2, en l’introducció podem llegir lo següent:

“Queda demostrat, pues, qu’el nostre idioma, el valenciá, es nostre, i que tenínt grafísmes i modalitats propies, com virtuts especials, no es un léxic mort dirivat del catalá, ja que la nostra fonética es molt diferent de la catalana i de la llemosina, com acaba de demostrarse per les opinións dels ilustres filólegs que nos han presedit.

Per estes raóns fonametals, i per ser una obra particularísima, eminentment valenciana, el Rei En Jaume, compenetrat de l’obra social qu’anaba a fer, disposá qu’els Furs foren redactats en la llengua mare d’este país, a cual éxit moral se deu la real existència de la personalitat propia i gran, a que aplegá alcançar en els segles XIV, XV i XVI la Valencia dels nostres amors”.

Gayano Lluch un valencià poc reconegut injustament per les institucions publiques, que va donar tant al teatre valencià i que va intentar sempre despertar el sentiment valencianiste en frases com estes: “El nostre credo deu ser: ¡Tot per Valencia i per a Valencia! Lo just i res més, ¡pero lo just!“.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: