ÚLTIMES NOTÍCIES

“Tots els dies 9” recorda en Paterna la figura de Miquel Adlert i Noguerol

Convocats per l’entitat civic-social Convencio Valencianista, i en el recolzament d’associacions com el Rogle Constanti Llombart, l’Ateneu Cultural de Paterna o l’Institut d’Estudis Valencians, el mon del valencianisme cultural ha recordat este mati la figura del paterner Miquel Adlert i Noguerol, u dels principals referents valencianistes del sigle XX.

Miquel Adlert i Noguerol naix en Paterna el 3 de març de 1911, vinculant-se des de ben jove en el mon cultural i politic valencianiste. Aixina, en l’any 1934 entra a formar part del partit Accio Nacionalista Valenciana, en el que tambe militarien atres referents del valencianisme de preguerra com Xavier Casp o Nicolau Primitiu entre d’atres. En eixe partit formaria part de la directiva i acabaria ocupant el carrec de Conseller de Cultura de dita formacio.

Acabada la guerra civil, Adlert s’integraria en Lo Rat Penat, formant part de la seua directiva, de la que acabaria sent expulsat per “separatiste”. La seua inquietut i activisme valencianiste el duria a fundar, junt a Xavier Casp, l’editorial Torre, en la que publicarien en valencià i es donarien a coneixer la major part d’escritors de preguerra (Carles Salvador, Emili Beüt, J. Giner, Maximilià Thous, Enric Soler i Godes, Enric Valor, Sanchis Guarner…)

En l’any 1977 Miquel Adlert publica En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s’ha d’escriure la que es parla; tot un referent de l’autoctonisme llingüistic. En esta obra de denuncia del pancatalanisme i d’autoafirmacio valenciana, l’autor brindarà una serie d’orientacions a nivell llingüistic, cultural i identitari que donaran solidea al renaixent moviment valencianiste.

En 1978 Adlert sera tambe clau en l’aparicio en el carrer de Murta, una publicacio de caracter mensual en la que, ademes d’en diferents alliçonadors articuls, obsequià i orientà als llectors en una seccio dedicada a la llengua, “El raconet de la llengua valenciana”, en el qual raonadament mostrava quíns termens eren valencians i quíns no. Fon element clau, en la Seccio de Llengua i Lliteratura de la llavors Academia de Cultura Valenciana, per a l’elaboracio de la normativa ortografica que mes tart es coneixeria com a Normes d’El Puig, en la qual fon redactada el primer Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la primera normativa per al valencià en l’ensenyança.

Son obres seues: Del periodisme meu (un recull d’articuls publicats entre 1935 i 1983); les noveles I la pau (1953 i 1983), El salze a la sendera (1953) i El dia torna (1956 i 1981); els compendis de narracions Cor al nu (1956) i Ventijol (1956); les reflexions en Semblança del mes (1986); el recull de pensaments De la meua catacumba (1984); les obres juridiques El Compromis de Casp, qüestio juridica (1984), L’esperit juridic del rei Don Jaume (1980), Notes sobre els Furs de Valéncia (1980), Sobre dos temes juridics (1982); els ensajos Sant Jordi i Valencia (1986), Valencia, Arago i Catalunya (1986) i De juriste a Cartoix: Bonifaci Ferrer (1987), i per supost, la ya citada En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s’ha d’escriure la que es parla (1977).

Miquel Adlert mori en Valencia el 12 d’octubre de 1988. Les seues despulles descansen en el cementeri del seu poble natal.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: