ÚLTIMES NOTÍCIES

Troben en la Catedral part del seu campanar primitiu anterior al Micalet

L’ampliació del museu de la Catedral de Valéncia ha permés traure a la llum part del primitiu campanar que va tindre la Sèu en el sigle XIII, conegut com la torre de Sant Pere, que va ser destruït després i substituït pel Micalet en el sigle XV, segons ha informat l’Arquebisbat en un comunicat.

D’esta forma, el visitant del museu podrà accedir a la denominada ‘sala de la Torre’, en la planta superior, “on podrà vore part de les parets externes del també cridat ‘campanar vell’, i on, ademés, una claraboya indica que esta zona era un espai exterior”, segons indica Salvador Vila, arquitecte conservador de la Sèu i responsable de la restauració i ampliació del museu, en l’últim número de Paraula.

Després del derrocament del ‘campanar vell’ va començar, en 1381, la construcció de l’actual torre campanar del Micalet per l’arquitecte Andreu Juliá. Aixina mateix, en el subsol de la Sèu, a 2,5 metros per baix del nivell de la cota 0, les obres han deixat al descobert restants de l’antiga Valéncia romana d’entre els sigles I i III, del seu entramat urbà, aixina com de construccions visigodes i islàmiques, i fonamentacions de la primitiva Catedral.

Entre els restants romans han aparegut unes cases “que degueren perteneixer a famílies importants de la ciutat”, que es troben en un carrer “que en direcció de nort a sur aplega directament al centre de la Valéncia romana dels sigles I al II”, dates que es determinaran en més precisió després dels estudis que es van a portar a terme, ha explicat l’arquitecte.

En total, “són uns 90 metros quadrats de paviment romà, dels quals uns 30, aproximadament, podran ser visitats sobre una passarela metàlica instalada a poca distància sobre ells per a preservar el seu estat”.

Igualment, en el recorregut s’aprecia part del sistema d’aigüeral romà i ha aparegut una rella romana “que s’ha deixat en el mateix punt on es va descobrir pel seu fràgil estat, que degué perteneixer a la casa que té al seu costat”.

Ademés, ha segut trobada una infraestructura hidràulica formada per uns pous i un aljup, “ubicada baix d’un edifici del sigle XVII o XVIII que, a la seua volta, utilisa un atre espai subterràneu, en uns murs de tapial i que podrien ser part de construccions islàmiques o anteriors”, aixina com distints estrats dels cementeris que rodejaven la Sèu i restants òsseus.

Els treballs també han tret a la llum “els fonaments de l’antiga capella gòtica de Sant Miquel i Sant Pere, del sigle XIV, que hui és la capella de Sant Josep, de la que en altura hem tret a la llum el seu finestral, ocult darrere d’un mur”.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: