ÚLTIMES NOTÍCIES

Reviure Almansa

L’HO / ROGLE.- Ha passat el mes d’abril, en lo que en si mateix comporta sempre la referencial data del dia 25 per lo que supon de rememorar la derrota de Almansa i, per tant, la primera fita que implicaria la posterior promulgacio del Decret de Nova Planta i la conseqüent perdua de la nostra particular llegislacio i la castellanisacio de l’Administracio valenciana.

Superat ya este mes, podriem fer memoria d’actes i manifestacions que han volgut recordar aquells fets, uns mes acorts en la realitat de lo que passà i supongue, uns atres en certa carrega reivindicativa, i molts en una carrega ideologica acompanyada d’unes proclames absolutament proximes al neoimperialisme i neofacisme que no han dubtat en exhibir, i aço ya resulta greu, simbols antivalencians en edificacions i instalacions publiques, espais que no deuen ser ocupats per qui contrave la llei i el sentiment majoritari dels valencians, ofenent, quan no provocant, en eixes exhibicions a la ciutadania valenciana.

S’ha pogut comprovar cóm el canvi de color politic en les institucions ha supost donar soport a qui no desija mes que reobrir ferides, unes nafres que els que han arribat al poder pareixia que volien curar, pero que ara se comprova que nomes estaven esperant l’ocasio propicia per a reprendre velles disputes.

Tambe hem pogut ratificar-nos en que qui ha estat decades al front del govern dels valencians sense saber, o voler, articular la societat valenciana cap al futur -a banda de contribuir o consentir l’espoli economic i la sumissio a l’Estat central-, ara seguix sense estar a l’altura de les circumstancies que la nostra societat requerix.

Hem fet una referencia ad aquella batalla que es lliurà en els camps d’Almansa, que tant de perjuï nos portà, i que, contra els que insistixen en negar-ho, encara hui les seues conseqüencies nos afecten negativament. Es el cas de la batalla que de nou està lliurant-se per recuperar part de lo que alli se pergue: el Dret Civil Valencià. Des del Rogle Constanti Llombart volem secundar el manifest que la Associacio de Juristes Valencians ha fet public en l’objecte de reivindicar el respecte al nostre Estatut d’Autonomia i a la capacitat llegislativa de les Corts Valencianes, una crida en definitiva a favor de la nostra autonomia i del Dret Civil Valencià; eixe que en son moment perguerem “por justo derecho de conquista” i que no deuria ser dificil de recuperar una vegada reconeguda Valencia com a nacionalitat historica i transferida la competencia exclusiva a la Generalitat Valenciana per a conservar, desenrollar i modificar el Dret Foral Civil Valencià (Estatut d’Autonomia –Llei Organica 1/2006 de 10 d’abril).

Tres de les quatre lleis aprovades per les Corts Valencianes en este marc: la Llei del regim economic matrimonial (2007), la Llei de custodia compartida (2011), la Llei d’unions de fet (2012) i la Llei de contractes i unes atres relacions juridiques agraries (2013), han segut recorregudes pel govern central davant del Tribunal Constitucional –eixe tribunal en el que pesa molt el seu caracter politic–. Dos d’elles ho han segut pel govern de Zapatero, la tercera, pel de Rajoy. Estem davant d’un atropell a la potestat llegislativa de les nostres Corts, possiblement davant la vulneracio de l’Estatut d’Autonomia en la seua reforma de 2006 aprovada per les Corts Generals i, mes encara, estem davant d’una situacio permanent de despreci als valencians, constatable quan similars lleis han segut aprovades per a aragonesos, vascs, catalans, navarresos…

Com sempre, la falta d’unio entre els valencians, la falta d’un fort sentiment de poble, la falta d’un compromis real dels seus representants politics –si, en este cas la dels diputats elegits per les nostres demarcacions en el Congrés-, la nula presencia de valencians en organismes com el propi Tribunal Constitucional i en el mateix equip de govern i en tants atres llocs, nos fa vulnerables. En justicia necessitem representants que sapien eixercir de valencians i no de porritos al servici del partit o d’uns atres interessos…, aixina s’evitaria la falta de perceptibilitat de Valencia, dels valencians en el seu conjunt i de tot lo valencià.

Alguns hauran de fer-se revisar la seua partida de naiximent i plantejar-se al servici de qui estan i, sobretot, dir-ho, per a, com a minim, els que tenim com a maxima prioritat Valencia, saber en quí podem depositar la confiança i quí mereix que se la retirem.

Aplaudim l’iniciativa de l’Associacio de Juristes Valencians, tambe el que haja segut secundada per un important numero dels nostres municipis i per entitats civiques i culturals. Confiem en no haver de passar per la vergonya de tindre una atra “derrota d’Almansa” a les nostres esquenes.

El Rogle està i estara en qui defen la maxima autonomia per a la nostra nacionalitat valenciana, en qui llegisla pensant en el benestar i en lo millor per als valencians i en qui sap respectar les nostres institucions quan estes estan abanderant la defensa dels nostres drets, dels nostres interessos, del nostre fet diferencial i de la nostra singularitat com a poble.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: