ÚLTIMES NOTÍCIES

La Salpassa

Es tracta d’una tradicio que per desgracia s’ha perdut en moltes localitats valencianes; encara que n’hi ha d’atres –especialment en les valls de Pego- que encara seguixen conservant este ritual de benediccio en el que els chiquets tenien un gran protagonisme, puix ells anunciaven que la Salpassa o Sarpassa -com diuen en La Ribera o L’Horta-, arribava a cada casa, a on, en les portes obertes de bat a bat, esperaven devotament els seus ocupants. Els infants duyen a terme les seues accions tals com aporrejar en les macetes de fusta les portes, encara no obertes o entornades, mentres entonaven cançons tradicionals -en algun que atre to burlesc- i acompanyaven, davant davant, al senyor retor, el qual, assistit pels escolans, duya el sarpasset en les mans, i en alguna ocasio el Lignum Crucis o una atra creu que donava a besar als ocupants de la casa. Els escolans duyen la sal i l’aigua beneïda, i en elles, en cada llar, el retor, despuix de resar les oracions pertinents invocant la proteccio de la casa i dels qui l’habitaven, passava a beneïr la vivenda i als seus moradors, i es repetia un ritual en el que es permutava sal i aigua de la que sobre una taula, preparada a l’efecte, havia depositades l’ama de la casa. El retor deixava part de la sal beneïda que duya i n’agarrava tanta com n’havia deixat a l’hora que la barrejava en la que li quedava. Lo mateix es feya en l’aigua. L’ama de la casa en agraïment feya un donatiu; normalment l’obsequi eren uns ous que els escolans arreplegaven i depositaven en una cistella. L’ou era un producte que es solia tindre prou a ma en les cases dels postres pobles, i que, entre uns atres destins, la majoria venía a acabar venent-se al forn o forns de la poblacio; no debades era temps per a preparar les mones de la Pasqua. L’efectiu es destinava als necessitats i/o a la Parroquia.

Pareix ser, i aixina s’arreplega en diferents informacions i estudis d’antropolecs i folkloristes, que el nom de Salpassa/Sarpassa/Solispassa per ad este ritual prove de l’expressio llatina salis sparsio, que ve a significar “la sal passa”, o la “sal s’escampa, s’esbargix”. S’ha de tindre en conte l’importancia historica de la sal per a la condimentacio dels aliments, aixina com tambe per a la seua conservacio, i la seua significacio simbolica per al Cristianisme, no debades Crist digue als seus discipuls allo de: “Vosatres sou la sal de la terra”.

Este ritual pareix que s’acople millor al Dissabte de Gloria, temps de renovacio, de benediccio de les cases de la parroquia, com ho documenten alguns estudiosos, especialmente en les comaques valencianes del nort. Pero en la zona de L’Horta, de La Ribera, del Camp de Morvedre, i inclus en Les Marines o les valls de Pego es celebra el Dimecres Sant. En qualsevol cas el ritual s’ajusta al manament del Papa Benet XIV de 1752 i que es resumix en la següent oracio del Ritual Roma:

Escolta’ns Senyor, Pare omnipotent, Deu etern, i aixina com guardares de l’angel feridor les cases dels hebreus quan l’eixida d’Egipte, pintades en la sanc del corder (el que prefigurava la nostra Pasqua, en la qual va ser immolat el Crist), digna’t enviar-nos el teu sant angel des del cel, per a que guarde, custodie, protegixca, visite i defenga a tots els moradors d’esta casa. Pel mateix Crist Senyor nostre. Amen.  

No es pot deixar de ressenyar la salutacio que el retor feya en arribar a cada casa i que precedia als resos, i que venia a dir: “La pau del Senyor a esta casa, i a tots els aci presents”, mentres que es despedia en una “Bona Pasqua”. Ni tampoc es poden oblidar les cançonetes que els chiquets anaven entonant mentres, davant davant de la comitiva religiosa, i al menor descuit, arremetien en les macetes de fusta contra les portes solicitant que s’obriren per a rebre la comitiva i la benediccio de la Salpassa, o fugien de la granera en la que, darrere del brancalet, estava preparada l’ama per a espantar-los i que no arremeteren contra les portes. Totes elles formen un conjunt important del nostre folklor, i nomes com eixemple, valga l’arreplegada en Alfara del Patriarca (L’Horta):

Ous aci, ous alla, bastonades a l’escolà.

Ous a la finestra, cistellades a la mestra.

Ous al ponedor, bastonades al retor,

Ous a l’armari, bastonades al vicari.

Ous aci, ous alla, cistellades a l’escolà.

O, be este “Repiquet de les macetes”, arreplegat en Vallada:

El repiquet de les  macetes, ¿pa que son bones?

Pa repicar perols i caçoles.

Ous aci, ous alla, bastonades al sacrista.

Ous a la palliça, bastonades a Lluïsa.

Ous al ponedor, bastonades al retor.

Ous a l’armari, bastonades al vicari.

¡Bona Pasqua per a totes i tots!

Recreacio de la Sarpassa en Ribarroja del Turia – El Camp de Turia

Juli Moreno

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: