ÚLTIMES NOTÍCIES

La Sancha

Hi ha una calada en l’Albufera de Valencia a la vora de la Devesa que se dia La Sancha. Alli prou a sovint anava a calar un peixacador marjalenc, que s’emportava de companyia a son fill en la barca els dies que fea llebeget, que es el millor vent per a l’Albufera, per aixo diem: “llebeig, m’alegre quan te veig”.

Pero aquell dia d’hivern fea vent, era ponent i l’Albufera estava marejada i en temporalet, el vent alçava unes ones que esguitaven una aigua gelada dalt de la barca per a quedar-se en les dents eixutes i el chiquet se quedà en terra mentrimentres son pare calava. Alli a la vora el chiquet aguarda que espera mamprengue a menjar-se un cantellet que portava per a pegar un mosset. En aixo se li apareix alli entre la coscolla una serp que anava bufant-li; pero la serp, que segurament vivia en la Devesa, estava gelada com un rave i famolenca i no li fea res al chiquet. El menut, que no sabia que fer-se, li tirà alguna molleta de pa i la serp se la menjava i ahi quedà la cosa.

A la vindre cap a casa el chiquet li ho contà a son pare; el peixcador li digue que no pegara a la serp perque li podria pegar una picada o alguna cosa i digue:

– Sera millor portar-li dema uns quants peixets, uns tenconets, samarucs i aladroc menut i quan s’acoste cap alli li’ls tires i ya voras com se’ls menjarà.

A l’endema el chiquet tambe se quedà en terra i la serp que se li apareix anant cap alli. El chiquet li tirà els peixos i ella se’ls menjava sense fer-li res, se’ls engolia sense tocar vores de tanta fam que tenía. Aixina tots els viages que pare i fill anaven a calar a la calada de La Sancha, que era el nom que ell havia posat a la serp; inclus ella acudia quan el chiquet la cridava. I aixina feren jou.

Ara ve que el chiquet se feu major i se’n havia d’anar a servir, i el sevici en aquell temps era de sis anys; aixina que se n’ana i la serp no se que faria.

Al cap de sis anys li vingue el temps de tornar a casa i el chicon, una volta en casa, s’enrecordava de la serp aquella de quan era menut i digue:

– ¡Che!, vaig a vore si veig a la Sancha.

Aixina que ana a la calada a on de menut la trobava i a la Devesa buscant-la i cridant-la.

– Sancha, Sancha…

Al que fea dos o tres viages agarrà i la trobà.

Els animals estos tenen molt de talent i molta memoria tambe. Siga pel vent, o per la vista, o per lo que fora, la serp, que tambe s’havia fet una serp tremenda, reconegue al chicon i s’enrecordava de tot lo que li havia fet el chiquet i dels tenconets que li donava a menjar.

Aixina que ixque del seu amagatall de la Devesa. El chicon en eixir-li al davant aquella serp tan gran se quedà parat, pero de seguida la conegue i la tornà a cridar:

– Sancha, Sancha.

La serp se n’enfilà al chicon bufant i enrollant-se-li l’abraçà en deliri i en tanta força que sense voler l’ofegà.

Tres Camins. Pinedo
L’Horta de Valencia

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: