ÚLTIMES NOTÍCIES

La censura i les proximes eleccions

L’HO / ROGLE.- A lo llarc d’estos mesos les noves autoritats sorgides de les urnes del passat mes de maig havien estat donant mostres d’un preocupant talant autoritari. Finalment, esta tendencia ha acabat cristalisant en la mes caracteristica de les accions dictatorials: la censura. El regidor de Cultura Festiva del Ajuntament de Valencia ciutat, Pere Fuset, ha manifestat la seua intencio de vetar uns poemes en el Llibre Oficial Faller de 2016. La rao: estar escrits en llengua valenciana. L’excusa: que utilisen les Normes d’El Puig i no les de la AVL. La justificacio: que la AVL es l’orgue oficial que figura en el Estatut d’Autonomia.

A la censura se suma el cinisme. Perque, per posar nomes un eixemple, estos son els mateixos que aplaudien els actes de resistencia als desdonaments. En aquella ocasio donaven mostres d’entendre clarament la diferencia entre lo que es llegal i lo que es just, i manifestaven la seua aprovacio a fer tot lo possible per a evitar que la gent haguera d’abandonar les seues llars, i de canviar una llei injusta en quant tingueren ocasio.

Curios que ara, quan els conve, reclamen l’obediencia cega a la llei, i se recolzen en una AVL a la que hipocritament califiquen de frut del consens, quan tots sabem que fon producte d’un pacte politic covat d’amagat al poble, com igualment ho fon l’Estatut d’Autonomia de 2006, que els valencians no votaren.

El sectarisme mes descarat governa la Generalitat Valenciana mentres s’omplin la boca parlant del consens, l’unio i la colaboracio de tots els valencians.

Per cert, esperem que esta obsessio malsana contra la llengua valenciana els deixe en algun moment temps per a començar a governar i complir les seues promeses.

De cara a les proximes eleccions del 20 de decembre, ¿son estos partits els que van a defendre els interessos de tots els valencians? Por dona imaginar als seus representants en el Congrés dels Diputats “defenent” els interessos valencians. Un PSOE que aprovà l’actual sistema de finançacio que tant nos perjudica, un Compromís que a penes pot amagar la seua sumissio a Catalunya i un Podemos que repartix les seues filies entre el centralisme i el catalanisme.

Pero si el panorama es negre per lo que fa als tres partits que nos governen en coalicio, en els atres la cosa no està mes clara.

Isabel Bonig, actual cap del PP valencià, donant mostres de que considera bovos als valencians, brama contra el catalanisme actual vestint-se, una vegada mes (quin avorriment) en el trage del valencianisme.

Hem de recordar que esta dona fon alcaldesa de Vall d’Uxo, i que a lo llarc del seu mandat en cap moment donà mostres de voler recuperar el nom valencià de la localitat. I ben prop tenía al professor Peñarroja, el qual ha fet l’estudi mes profunt i rigoros que se pot fer sobre la denominacio del poble sense trobar un sol document a lo llarc de tota l’historia en el que figure com a Vall d’Uixó, nom oficial actualment. No obstant l’evidencia, la facilitat, i el temps (dos llegislatures), la senyora Bonig no se prengue la molestia de llevar el nom en catala per a recuperar la dignitat al seu poble, i de pas mostrar-ne alguna per la seua part.

¿Que podem dir de Ciutadans? No nomes Albert Rivera manifestà en son moment la seua simpatia pel proyecte cultural dels països catalans, sino que en recents declaracions ha tractat de diluir l’importancia de l’infrafinançacio valenciana en la clara intencio de negar-nos el deute historic.

Pero tranquils, nos queda el rei, que velarà per nosatres. ¡Ah, no!, que Felip V bis passa tant dels valencians com tots els demes.

La gent s’escarotà el passat 2 d’Octubre quan començà el seu discurs en l’entrega dels Premis Jaume I en un “bona tarda” insultant. “Un erro, una confusio, un mal consell d’algu”, intenten justificar-lo. Hem de fer notar que esta es la tercera vegada en que hem hagut de referir-nos a la Casa Real en estos editorials, i sempre per a denunciar el delliberat despreci demostrat per la llengua valenciana, es dir, pels valencians. (Per si tenen curiositat, les atres dos corresponen als eixemplars 61 i 94).

La conclusio es evident. Està clar que ni els de fora van a defendre els nostres interessos, ni ho van a fer els de casa que estan compromesos en uns proyectes politics aliens. Nos queden les forces politiques d’estricta obediencia valenciana, per a les quals sempre hem demanat el vot des d’estes llinees. Alguns continuaran apelant al vot util per a repetir erros passats, pero l’unic vot util es el que recolza als qui tenen com a referent unicament al Poble Valencià.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: