ÚLTIMES NOTÍCIES

¿De nou moneda de canvi?

L’HO / ROGLE.- El passat 19 de setembre tingue lloc, en la plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal, la concentracio convocada baix el lema “Per la llibertat i pel respecte a l’identitat valenciana”. El Rogle era u dels convocants i podem considerar que fon un exit (pel qual volem felicitar als jovens que portaren el pes de l’organisacio). 4.000 persones son moltes persones si el boca a orella i la difusio per les rets socials son els unics recursos en els que se conta. Ya sabiem que no podriem contar (en molt escasses excepcions) en els mijos de comunicacio, que estaven massa ocupats dedicant el seu temps i espai al tema estrela d’est estiu: les eleccions autonomiques catalanes.

Per fi ha passat el 27 de setembre. No obstant, es d’esperar que porte coa i que continuen bombardejant-nos en la situacio que ara s’obri despuix de guanyar la llista de “Junts pel sí” i perdre, a l’hora, lo que havien venut com a unes eleccions plebiscitaries. L’aventura continúa i lo que no està tan clar es si el govern que es constituixca governarà, aço es, prendra mides en educacio, sanitat, benestar social, infraestructures, ocupacio, etc., o nomes centrarà la seua labor en una fulla de ruta ya anunciada i que preten ‒o aixo diuen‒, en un any, proclamar l’estat catala.

En fi, almenys un objectiu han conseguit els independentistes, i es posar a Catalunya en el mon; i gracies especialment a la gratuïta propaganda que els ha feta el propi Estat espanyol. Tambe han conseguit un efecte negatiu, el de fracturar a la propia societat catalana en crear una divisio que els resultarà dificil superar, per lo manco a curt determini.

A tots nos han fet particips d’un proyecte ‒potser delirant‒ que era sobretot cosa d’ells; i ahi han estat alguns significats valencians: fins el Cardenal Cañizares decidi realisar una vigilia i ordenà, per a tota la Iglesia valentina, pregar a Deu per a que intervinguera a favor de la no independencia. El ridicul ha segut estrepitos; mes encara perque la Iglesia espanyola ha fet lo que debia, ni s’ha pronunciat ni ha realisat cap actuacio pareguda. I no cal dir res d’alguns sectors politics valencians, que mes els valdria ser mes actius, transparents i treballar per fer moure i progressar a la nostra societat i no, per contra, ocupar-se tant de lo que passa per uns atres llocs, quan tenen prou que agranar dins de la seua propia casa.

Des del Rogle, i davant dels acontenyiments, no nos preocupa una atra cosa que el que Valencia no tinga qui defenga els seus interessos en el futur immediat i que pugam tornar a ser una atra vegada moneda de canvi: que als “chantagistes” catalans se’ls oferixca un reconeiximent especific en la Constitucio espanyola que als demes ‒valencians inclosos‒ se’ls negue, o que, mes encara, se negocien “compensacions” que nos perjudiquen, com ya passà en el pacte entre Zaplana i Pujol, del que sorgi la malaurada AVL; o que, davant d’una modificacio de la Carta Magna, els agravis s’agudisen, especialment perque es contemple un concert economic que als governs valencians ni se’ls ocorre demanar; o, directament, perque se negocie una nova configuracio territorial de l’Estat que nos deixe a merce d’interessos aliens ‒aci en Valencia no falten els qui no troben necessaria l’autonomia, ni tampoc els defensors d’una sumissio a tot lo catala, inclus aplegant a desijar formar part d’un estat capitalisat per ells‒.

Els valencians algun dia despertarém; tal volta quan se nos prive de la nostra autonomia personal i economica, quan se nos degrade a aldeans de tercera o simplement quan es pacte la nostra desaparicio com a poble, cosa que no està tant llunt d’ocorrer. ¿Acas contem per ad este Estat, si no es per a aportar a les arques publiques i per a “ofrendar nuevas glorias”? Per a res, ni en els foros d’opinio contem com a colectivitat, a no ser que siga per a posar-nos com a eixemple de mala gestio, de balafiament o de corrupcio; pocs s’en recorden de l‘infrafinançacio que patim, de que som desti turistic a on els espanyols estiuegen en comoditat i en les maximes atencions…, i destinataris tambe d’una llarga llista d’agravis que historicament venim patint.

El caracter “muelle” nos pert com a colectiu, l’autocomplaença nos amansa, i l’esnobisme i el valorar tot lo que ve de fora com a millor de lo que nos es propi, nos debilita el caracter.

Necessitem una societat cada vegada mes conscienciada, que valore mes lo que la fa singular i autentica, i aço passa per coneixer mes i millor l’historia del nostre poble, les gestes que fon capaç de dur avant, l’organisacio modelica que uns atres copiaren per a organisar les seues societats i, sobre tot, passa per tindre una classe politica que no pose en qüestionament cada manifestacio de la valenciania, sino, per contra, que les recolze, i que, a l’hora, siga capaç de pilotar ad este poble cap a la dignitat, la llibertat i el benestar social.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: