ÚLTIMES NOTÍCIES

Cada dia un 9 d’Octubre

L’HO / Juli Moreno.- Que el dia 9 d’octubre es la data mes significada en el calendari valencià no supon cap novetat; pero per als valencians ha de ser alguna cosa mes que una jornada festiva plena d’activitats ludiques o de pompositats. El 9 d’Octubre es el Dia Nacional Valencià, i es necessari que tota la parafernalia que es monta entorn ad ell s’articule per a resaltar lo que sí que es important: recordar que un 9 d’octubre de 1238 el Regne de Valencia era conquistat i incorporat al mon occidental, lo qual constitui la fita mes transcendental a l’hora de construir la nostra identitat nacional futura. Perque fon voluntat del rei Jaume I respectar l’integritat del regne conquistat i dotar-lo d’unes lleis propies, les quals el feren unic per la seua modernitat dins de l’estructura feudal existent.

La llibertat, la conservacio de lo que de bo havia funcionat en la societat musulmana ara conquistada, la proteccio de la ciutadania –la que permaneixia i la nouvinguda–, la conformacio de noves institucions, l’organisacio de la mateixa societat i del seu govern…, tot aço quedava regulat en unes lleis, els Furs de Valencia, que serien modeliques puix llimitaven el poder del rei –del senyor– cedint-lo en gran part a unes Corts compostes per tres estaments, els tres grups que representaven l’estructura social de l’epoca: noblea, clero i la ciutadania lliure.

Cada 9 d’Octubre es bon moment per a recordar ad aquell rei conquistador, sabi i llegislador, que guanyava poder en la mida que cohesionava i enfortia el Regne de Valencia, i guanyava prestigi davant una noblea, aragonesa i d’uns atres territoris, que pretenien subjugar les noves terres conquistades baix el feudalisme que els era propi.

Hui els valencians hem perdut gran part d’aquella llibertat conseguida i acunyada pels segles fins a la derogacio del Dret Foral. Llavors perderem la possibilitat d’auto-governar-nos, encara que molt abans ya nos havien anat minant el sentit de colectivitat, de societat, de poble, de patria, de nacio; per aixo mai arribarem a reclamar el Dret que els borbons nos havien arrebatat.

En la perdua d’eixa llibertat perguerem consciencia colectiva, i la divisio inoculada des del centralisme trobà terra adobada entre els nostres, creant una autentica separacio entre els valencians del nort, els del sur i els de la zona central, arribant a la promocio de l’indiferencia, quan no de l’animadversio, entre uns i atres, sobre tot atiada en els ultims temps pels qui nomes volen que dividir-nos per a anular-nos.

En el moment actual, i despuix de mes de 30 anys d’autonomia, ben poc s’ha conseguit per a restaurar aquell espirit que s’inaugurava en el segle XIII. Les esperances que s’havien depositat en l’arribada de la democracia i l’estat de les autonomies, que donava ocasio de participar en el sistema educatiu, establir una televisio propia, invertir en infraestructures…, s’han vist defraudades, i en conte d’aprofitar eixes ferramentes per a fer renaixer l’orgull de ser valencià, ben al contrari, s’ha procurat conculcar mes si cap eixe sentiment, fent d’esta una societat despersonalisada que pareix que no trobe el seu sentit com a poble.

Els membres del partit centraliste i centralisador que durant mes de quatre llegislatures han governat el Regne de Valencia, no han segut capaços d’ilusionar a una colectivitat en un proyecte comu, a l’hora que s’han mostrat impassibles, quan no han colaborat, davant de la destruccio del teixit social, economic i cultural, enfrascats en events i proyectes que no han segut mes que cortines de fum que a la fi han empobrit a la societat valenciana. Es mes, gracies a les ansies d’enriquiment ilicites d’alguns correligionaris de partit que han ocupat carrecs de rellevancia, s’ha embrutat el nom dels valencians, als qui, injustament i interessadament, se nos posa d’eixemple de corrupcio i balafiament.

No, el Poble Valencià ha segut sempre un poble honrat, treballador, solidari, en el que la paraula donada era suficient per a tancar un tracte, un pacte o un acort; i en eixe espirit volem seguir alguns.

El socialisme torna a governar les institucions valencianes mes importants, per mig de pactes. En els anys 80 de la passada centuria no tingue cap regomello en contribuir a enfrontar a la societat valenciana, a crebantar la seua personalitat –amarrada durant el franquisme–, sent els inductors d’una guerra de simbols i de colisio de sentiments al fer seu el proyecte que emanava de la programada assimilacio per part del catalanisme imperialiste decimononic: “una mateixa llengua, una mateixa cultura”, “una unica bandera, una mateixa nacionalitat”. No podem aventurar les noves dreceres que seguiran els qui en el passat governaren nomes pensant en un sector de la societat i no en tota la societat valenciana. Confiem en que el temps els haja pogut fer creixer en valenciania.

Per als qui nos proclamem valencianistes, cada dia devem entendre’l com un 9 d’Octubre. Dia de festa, i de treball, dia d’incrementar la nostra consciencia nacional, dia de descobrir la grandea d’un poble que en llibertat s’autogovernava i era respectat i admirat. Tenim eixe quotidia quefer, el d’acreixer el nostre orgull de valencians i transmetre’l als nostres conciutadants.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: