ÚLTIMES NOTÍCIES

El drama humanitari en les fronteres i la deshumanisació institucional europea

L’HO /Davit Martínez.- Europa està vivint la major crisis migratòria des de la II Guerra Mundial i la resposta dels països membres de l’Unió Europea no ha estat a l’altura de les circumstàncies. Des de POBLE entenem que la societat és una gran sinèrgia, en la qual els individus que la conformen tenen la sana intenció de compartir una vida social lo millor possible per a tots.

Eixe és el motiu que mou, o hauria de moure, a les societats que presumixen de civisalades. El problema s’inicia quan, molt a sovint, açò s’oblida. Per això denunciem la passitivat institucional i instem al govern d’Espanya a que no pose “peros” als asilats que arriben fugint de la guerra síria. No parlem d’estadístiques, demografía ni electoralisme… Parlem de vides humanes, igual que les nostres, en la diferència d’haver segut obligats, els refugiats, a fugir d’una realitat més perillosa que la dels ajusts de la crisis que havem patit pel balafiemt irresponsable dels recursos públics. Refugiats que han de creuar la Mediterrànea en barcos que no funcionen, creuar fronteres en camions sense oxigen i morir buscant un futur millor per a les seues famílies.

No, no venen ací per gust, venen perque l’alternativa és la mort, mort que desgraciadament molts d’ells troben, paradòxicament,. tractant de fugir d’ella. L’image recent dels chiquets fallits en la plaja de Turquia ha fet que moltes institucions revisen les seues postures. Esperem que l’empatia que genera imaginar la desesperació de pujar als teus fills, en tota la vida per davant, a una llancha en mitat de la mar sense salvavides conseguixca canviar els pantejaments, fins ara insensibles, dels mandataris europeus. Esperem que imaginar lo que implica arribar ad eixe punt, la realitat que han d’estar patint, faça reconsiderar tan rígides postures. No és tolerable que els autodenominats països desenrollats permaneixquen impassiblement expectants davant d’esta massacre. No és humà observar passivament com persones que fugen de la guerra, la fam, el tràfic, les màfies… muiguen cridant a les nostres portes, les portes d’eixa Europa que es proclama el paraís del benestar.

La població europea ho sap i ha reaccionat. En Islàndia 12.000 families han oferit les seues llars per a acollir a la gent i han fet que el seu govern canvie de postura. En Alemanya (que és el país que millor ho ha fet, tot s‘ha de dir) davant la notícia de camps de refugiats sense aigua ni aliments, la població s’ha movilisat i s’han organisat en una ret de voluntaris que ha abastit de tot lo necessari als campaments. En Espanya s’està organisant una ret de Ciutats Refugi, en les que les families acolliran als refugiats. Per tota Europa apareixen mensages de benvinguda als refugiats.

El poble ha parlat. No podem tolerar el silenci institucional. Instem al govern de l’estat, a les associacions i institucions publiques, i a les organisacions no governamentals privades a que fiquen els recursos disponibles a revertir esta nefasta crisis humanitària, la qual nos fa dubtar del sentit del terme “primer món”. Junts, si volem, podem. Les vides humanes están per damunt de qualsevol atra consideració política o econòmica.

Davit Martínez Vinat.
Participant de POBLE

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: