ÚLTIMES NOTÍCIES

Ingerencies intolerables i reaccions tebees

L’HO / ROGLE.- El parentesis estival esta vegada no ho ha segut tant; l’activitat politica ha segut frenetica, ocupada en temes com els incendis, la reapertura de la guerra de l’aigua, els presuposts generals de l’Estat, els plens extraordinaris de les Corts i, sobre tot, la gran estrela mediatica: les proximes eleccions al parlament autonom catala. Estes ultimes han capitalisat titulars cada dia, aixina com ho ha fet l’amenaça de l’independencia, i tot promocionat en una desmesurada propaganda, sufragada en alguns casos per ells -les institucions catalanes- i en la majoria pagada per tots, ya que qualsevol mig de comunicacio, public o privat, s’ha fet reso, en agobiant insistencia, del proces independentiste que han posat en marcha.

Com no podia ser d’una atra manera, este proyecte i el seu proces afecta a tot l’Estat, pero mes si acas als valencians, que no podem desbellugar-nos de l’obsessiu afany imperialiste dels promotors d’este secessionisme; als quals no els frena el viure instalats en la contradiccio, perque els mateixos que diuen estar per la llibertat dels pobles, per reclamar el dret a l’autodeterminacio, son els que no dubten en aplicar teories neonazis per a subordinar territoris veïns en l’excusa d’uns vinculs inventats.

Les ofensives declaracions del conseller de Justicia catala, Germà Gordó, aparegudes en prensa el dia 24 d’agost, en les quals oferia un passaport catala -aço es, la nacionalitat catalana- a valencians, balears i aragonesos, ha tornat a posar d’actualitat lo que els colaboracionistes valencians d’eixe proces, cinicament, han calificat sempre de fantasmes, i que son, sense dubte, mes que realitats; unes ingerencies que des dels anys 70 del passat segle venim sofrint, tant els valencians com uns atres pobles. El deliri ha arribat a que un membre tan important del govern catala com es la seua vicepresidenta, Neus Munté, declare, eixint al pas a les critiques al conseller, que no s’ha volgut ofendre, pero que estes aspiracions es justifiquen en fets cientifics (una mateixa llengua i una mateixa cultura). Res mes llunt de la realitat. Aborrona tal falta de serietat i de rigor en boca de personages de tanta rellevancia politica, ya que si d’alguna cosa parla la realitat es de falacies i de manipulacions, i de teories totalitaries i invasores que basen la seua egolatria en biaixar els grans buits culturals que l’historia corrobora; per mes que la seua historia inventada tracte d’omplir-los en apropiacions i falsificacions devingudes en dogmes que tots els diners del mon no poden convertir en ciencia.

La situacio en Valencia es, com sempre, decepcionant. La societat en la que vivim es troba desestructurada, falta d’objectius colectius i en escassos referents personals -socials, economics, culturals, cientifics- que la lideren i que ho facen baix la premisa de la llibertat, que li ha segut tan connatural, i de la valenciania, que li ha de ser tan consubstancial. Una societat orfena de politics valents que reconeguen este problema i facen front a qui no te vergonya de realisar una ingerencia darrere d’una atra en el nostre territori, llengua, cultura, educacio, pero tambe en la nostra economia i possibles proyectes de futur. Davant de semblant agressio, a penes unes tebees reaccions de l’actual president de la Generalitat, que per a mes vergonya s’acabava de reunir en el seu homonim catala. En realitat poc es pot esperar d’un senyor Puig que mentres no demostre lo contrari es compliç d’eixe proyecte expansioniste; no debades mentres eixerci d’alcalde de la seua localitat, Morella, participà en la creacio de la “Xarxia de Ciutats Valencianes Ramon Llull”, depenent de la Fundacio Ramon Llull, la finalitat fonamental de la qual es la promocio de la llengua i la cultura catalanes, en la qual integrà a la capital de Els Ports.

Mentrestant s’obri un nou panorama del que alguns volen traure redit electoral ara que els votants els han donat l’esquena. Estos que durant decades han governat als valencians instalats en l’absolutisme, en la seua hipocresia i covardia, no sols han segut compliços, mes encara, es convertiren en principals eixecutors de la catalanisacio en Valencia, especialment en l’ambit educatiu. Clar, ad ells els importava un atre proyecte, la Espanya unica.

La campanya per a les proximes eleccions generals ha començat i, en esta partida d’escacs, el posicionament per part dels partits en representacio en les Corts, en esta i en qualsevol atra disputa, vindra exclusivament dictada per les ordens que reben des de fora, reservant-nos als valencians, una vegada mes, el paper de peons prescindibles.

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: