ÚLTIMES NOTÍCIES

Acort d’unitat dels valencians

L’HO / Albert Clemente.- En el seu discurs d’investidura, l’actual Molt Honorable, Chimo Puig, tingué una intervenció apassionada en la que defengué les propostes de l’actual equip de govern format pel seu partit PSPV i la Coalició Compromís. Podemos es llimita a donar soport pero sense entrar a governar.

En la part final del seu discurs, arrancà els més enfervorits aplaudiments en tocar el tema de la finançació autonòmica. Puig desgranà la seua proposta en tres parts: acabar en l’infrafinançació, un pla de pagaments provisional i la reclamació del deute històric. Deute que segons els experts consultats per la Generalitat Valenciana, ascendix a més de 16500 millons d’euros incloent els interessos per despeses financeres.

Va dir que el FLA no és la solució i va deixar dos titulars als quals yo com a valencià i participant de Poble Democràtic, me vullc sumar: fa falta un “pacte per la viabilitat de la Generalitat al que es sume la societat civil” i “un acort d’unitat dels valencians” extensible a tota la societat civil per a exigir-li al govern d’Espanya lo que nos pertoca als valencians.

Com dic, qualsevol valencià pot sumar-se, puix es una demanda llegítima i un fet demostrat en senyes que Valéncia és una autonomia infrafinançada, durant molts anys. Inclús des del grup polític Compromís, per mig d’Enric Morera s’anunciava no descartar l’interposició d’un recurs contenciós administratiu.

Pero no nos enganyem, la solució a este maltractament crònic al que estem somesos els valencians, no és jurídica, és política. Digam que hi han tres mals cronificats que nos afecten als valencians: infrafinançació, absència d’inversions en infraestructures bàsiques i desllealtat institucional en el desenroll del nostre autogovern.

De la primera molt s’ha escrit, i inclús en l’any 2008 s’encomanà a un grup d’experts la quantificació del deute històric de l’Estat central en Valéncia. Tots els grups parlamentaris avalen estos informes. Llavors, ¿quin és el problema? Senzillament que determinats grups polítics, com PP i PSPV, han fet un us electoraliste del tema i han emfatisat la seua disconformitat quan enfront han tingut un govern de signe contrari. En quant a l’inadequada inversió en infraestructures, bona mostra és el retart clamorós del túnel passant en la plaja de vies a la seua entrada al Cap i Casal que porta retardant décades el proyecte de “Parc Central”, eixemple de bon gran proyecte, pero que no té dotació econòmica i que no conta en la decidida aposta de l’Estat Central. Junt ad açò podem observar la nula inversió en desenrollar el corredor mediterràneu i sí en canvi, l’aposta decidida pel corredor central, que alluntarà la competitivitat de les nostres empreses.

En acabant, està el problema del nostre dèficit competencial, que fa que inclús en un nou Estatut d’Autonomia, no tingam pràcticament competències en determinats assunts, com la recuperació del dret privat valencià, tenint publicades unes poques normes despuix d’afrontar en bona part dels casos el corresponent recurs de inconstitucionalitat del govern de tanda.

Com a valencià que forme eixe cada volta menor percentage de ciutadans que se senten més valencià que espanyol, sent tristea, impotència i indignació. Em pregunte, ¿quí te la culpa?

L’any passat sobre estes dates, el Consell General de Poble, publicà un artícul molt interessant al respecte http://goo.gl/yBRkXQ on denunciaven que havíem perdut dos trens en lo que autogovern es referix, en 1936 per l’alçament militar i en la transició per l’entrada per la porta de darrere per la via de l’artícul 143, en conte del 151 de la Constitució Espanyola. El tercer tren que podem perdre és acabar formant part d’una estructura estatal pseudo federal de tipo asimètric, com en el seu dia postulava Pasqual Maragall.

La culpa és exclusivament nostra, dels valencians, que hem permés que en el nostre nom, les forces polítiques en representació parlamentaria accepten que sigam moneda de canvi. Hui està més vigent que mai aquell pensament que expressara en un artícul en Levante-Emv, Miquel Adlert en maig de 1982, un extracte d’aquell pensament pot ser “Sense valencianisme l’autonomia no pot ser sino una estructura politica-administrativa; una armadura buida[…]”. Adlert també denunciava el sucursalisme dels polítics valencians, que mai han deixat d’ofrenar glòries a una actual Espanya en doble capitalitat: Madrit i Barcelona, un eixercici d’equilibrisme per a garantisar un model d’Estat obsolet, asimètric i injust. ¿Qué per qué tenim la culpa? Perque som incapaços d’encetar i mantindre un proyecte, un front comú. Únicament nos unim en el curtplacisme i en reaccions anti. Ni els polítics, ni els sindicats, ni els empresaris, ni cap dels possibles grups de pressió, han eixercit mai de valencians davant l’Estat. Els ciutadans tampoc hem sabut articular mijos de pressió i cada volta el sentiment de valencianitat interessa menys, cada volta tenim menys autoestima colectiva, per la qual cosa esta falta d’identitat pròpia, es torna en despreci per lo nostre ( autoodi), enlluernament per lo que fan uns atres (coentor) i difusió de responsabilitat. Està clar que el benestar i llibertat de les persones és fonamental, pero això no té per qué colisionar en la cultura pròpia, i la nostra història nos diu que quan hem segut un poble digne i orgullós, hem gojat de les màximes quotes de benestar.

Al poc de presentar-nos en societat en 2013, des de Poble deixàrem clara la nostra postura al voltant del model territorial http://goo.gl/4ZCzW6

Per això, veem en preocupació l’obertura d’un pròxim debat de model territorial quan es constituïxquen les pròximes Corts Espanyoles. És desijable que este debat s’òbriga. No podem mantindre per més temps una norma, la Constitució Espanyola, que permet desigualtats econòmiques i d’estatus jurídic entre els seus ciutadans, obsoleta, delliberadament ambigua i contradictòria. Pero per a no perdre eixe tercer tren al que aludia l’artícul citat, els valencians devem fer un front comú. En això estic totalment d’acort en el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana. Per a sumar més veus i participació, senyor Puig, POBLE farà tot lo possible per recaptar els avals necessaris per a presentar-se a les eleccions generals. Només li demane que no canvien el discurs, ni el seu grup parlamentari ni el restant de representants valencians quan s’assenten en el congrés dels diputats. ¿Tan difícil és?

Albert Clemente
Participant de POBLE

Anuncios

Deixa un comentari

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: